Visita a l'exposició de Pissarro i al MNAC

El dimecres passat, els alumnes d'Història de l'Art vam anar d'excursió. Com que només som tres alumnes, vam anar al mateix bus que els de segon d'ESO, però en el moment de la visita ens van separar. La professora Mercè Franco ens va acompanyar durant el viatge.

Quan vam baixar de l'autocar, vam marxar plegats al Caixafòrum i vam visitar una exposició temporal de Pissarro. A mi personalment m'agrada molt l'impressionisme, i les seves obres em van encantar. No tinc fotografies de les obres perquè no deixaven fer-ne, però sinó les posaria.

Quan vam acabar de veure tota l'exposició, vam parar a esmorzar l'entrepà, i després vam anar al MNAC. Aquí si que vaig fer moltes fotografies com les que després ensenyaré, i vam veure tot el període Romànic. Em va impressionar molt com obres tan antigues encara es conservaven. Com que es va fer tard, no vam poder mirar les altres èpoques següents, i vam anar directament a veure la del Modernisme, on a part d'obres pictòriques també hi havien molts mobles de la època que em van encantar. Al sortir del museu vam descansar una mica i després vam agafar l'autocar.

Vocabulari art clàssic a Roma

La volta de canó
 
La volta de canó és aquella generada pel desplaçament d'un arc de mig punt al llarg d'un eix longitudinal. S'empra per a cobrir espais longitudinals, com les naus de les esglésies o els seus transseptes. Va ser molt utilitzada en l'arquitectura romana i després en la preromànica i romànica.
El seu nom prové de que la seva forma bàsica és un cilindre (canó) partit per la meitat.

Lectura; de Joan Llimona.

Nom de l'obra: Lectura
Autor: Joan Llimona
Localització: MNAC, Barcelona
Datació: 1891, Modernisme
Tipus d'art: Pintura
Tècnica: Oli sobre tela

Aquesta obra de Joan Llimona pertany a l'època del Modernisme, i està datada a l'any 1891. He triat aquesta obra perque m'ha cridat l'atenció la forma en la que està composada i pels colors.

Està pintada amb oli sobre tela, és a dir, que és una tècnica humida.
Els colors que predominen son freds, tonalitats de blaus i blancs, que distancien a la persona que mira l'obra de la imatge.
La disposició de les ombres indiquen que la llum prové de la finestra de darrere de la dona, i donen molt volum amb els plecs de la roba i de la cortina de darrere.La perspectiva de la obra és aèrea. I la composició és horitzontal perque la dona està asseguda.
El tema de la obra es podria dir que és una representació del cristianisme, perque du un vel amb un rosari al bra´, mentres llegeix algun llibre que sembla ser de caràcter religiós.

Definició de vocabulari de l'Antiga Grècia

Mètopa

Una mètopa és una part de pedra, que pot ser rectangular o quadrada, i que ocupa una part del fris d'un entaulament de l'ordre arquitectònic dòric. Acostumava a estar decorada per un baix relleu i era de mabre policromat, és a dir, que estava pintada per colors que avui en dia ja no son conservats degut al pas del temps.

Temple perípter

Un temple és perípter quan està envoltat de columnes en tots els seus costats, és a dir que al voltant de tot l'edifici hi ha una columnata.

Contrapposto

És una paraula usada per indicar quan una estàtua (generalment les de l'Antiga Grècia), amb forma i mida d'una persona, recolza tot el seu pes damunt d'una cama.

Temple amfipròstil

Paraula que s'utilitza per dir quan un temple té una sèrie de columnes tan davant com darrere de l'edifici, però no pels costats. 

Opistòdom

Paraula que s'utilitza per denominar la part de darrere d'un temple, tancada, i que no es comunicava amb la resta de l'edifici.

Tambor

Un tambor es la part que forma part de la cúpula d'un edifici arquitectònic i que te forma d'anell octagonal o cilíndric sobre el qual s'assenta la cúpula per donar-li mes alçada.

Fris

Element de l'entaulament juntament amb l'arquitrau i la cornisa, que és central. Pot ser llis o decorat amb baix relleu. Durant l'ordre dòric, estava decorat amb mètopes i tríglifs.

Cariàtide

Són estàtues de forma humana que compleixen la funció de columna.

Àbac

És una eina pel calcul mental, per a operacions aritmètiques i que consisteix en un marc amb filferros paral·lels on es fan córrer boletes.

Xòanon

Escultura de fusta que es feia durant l'època arcaica de l'Antiga Grècia. Estava vinculada als temples.

Capitell

Part superior d'una columna o d'una pilastra. Durant l'ordre dòric no hi havia decoració, però en la resta d'ordres (jònic i corinti), si que estaven decorats.

Entasi

Zona típica de la columna grega que té un gran diàmetre, per aconseguir una millor visió estètica.

Dòric

Primer ordre arquitectònic de l'Antiga Grècia que va sorgir al segle VII abans de Crist. Es caracteritza per unes columnes poc elaborades i un capitell sense decoració, per l'entaulament format pel fris, l'arquitrau i la cornisa, i per una base formada per.

Àbac

L'acroteri és un element decoratiu de l'arquitectura grega i romana clàssiques que estaven col·locats als extrems o al cim d'un frontó triangular, generalment en forma de palmeta.

Acròpoli

'acròpoli és la part de les ciutats gregues i d'altres civilitzacions, situada al punt àlgid d'un turó, on es construïen edificacions emblemàtiques com ara temples o places de reunió, i en què es reunien personalitats importants de la ciutat, per a actes també importants.

Fust

El fust és la part central de la columna, el tros allargat que li dóna altura i forma. Acostuma a ser cilíndric o quadrat, si bé l'arquitectura moderna contempla columnes de diferents siluetes. El fust pot ser llis o estar ornamentat, usualment amb estries o línies que el recorren. Subjecta el capitell i parteix de la base de la columna i és la part que exerceix la força per suportar el pes dels arcs o del sostre de l'edificació

Orquestra

Espai circular davant del prosceni.


Triglif

El tríglif (τρίγλυφος) és un element arquitectònic del fris a l'ordre dòric, de forma quadrada i situat en l'extrem d'una biga; deu la seva denominació a les tres estries (glifs) que ho recorren en vertical. Alterna amb les mètopes.

Frontó
En arquitectura, un frontó (del llatí frons, 'front'), és el coronament triangular d'una façana –aleshores s'anomena també testera–, d'un pòrtic o d'una finestra. El frontó ens marca els vessants de la teulada. L'espai interior s'anomena timpà.

GArgola
na gàrgola (del francès gargouille > gargouiller 'produir un soroll similar al d'un líquid dins d'un tub', llatí gargărīzo i grec γαργαρίζω 'fer gàrgares') és una part que sobresurt d'una canonada que serveix per a evacuar l'aigua de les teulades. 

August

Aquesta escultura és una obra que es troba al MNAC de Barcelona, dins de l'època del Renaixement i el Barroc. Està datada al primer terç del segle XVI, entre l'any 1515 i 1521. L'autor és diu Pietro Urbano, i va viure entre les ciutats de Roma i Florència.

El mètode en el que ha estat feta aquesta obra, és la talla en marbre, és a dir que és un tipus de tècnica dins del grup de tècniques sostraients. La tipologia de l'escultura és de relleu, i es pot considerar baix relleu, ja que no sobresurt gaire del que és la resta del marbre.

Té una estructura vertical que li dona més dinamisme, encara que l'escultura es tracta només del coll cap amunt, és a dir, del cap.

De la proporció no és pot dir molta cosa perque no es veu el cos sencer, però si que es pot dir que la mesura del cap es proporcional a la de la corona, o a la del coll. Com que és un retrat, la mida del cap és proporcional amb la resta del marbre.

La llum de l'escultura és llum pròpia, son les ombres que creen els “plecs” de la mateixa roba dibuixada. Hi ha més ombres en la part esquerra del dibuix.

El punt de vista només pot ser frontal, si mires l'escultura per darrere es veurà el marbre llis.

Com a expressió del dibuix, sembla que el protagonista estigui mirant alguna cosa fixament, o potser pensant. És una obra monocromàtica, perque no hi ha cap color més que el del mateix marbre. 

Es tracta d'un retrat d'August, i aquest mateix nom que li dona títol. August va ser el successor de Juli Cèsar i el primer emperador romà.

Escultura d'August, amb nom d'August, realitzada per Pietro Urbano el primer terç del segle XVI. Imatge extreta de la pàgina web www.mnac.cat

Natura morta amb raïm, figues i carbassa.

Després de mirar una mica quines obres hi ha disponibles al MNAC, dins de les èpoques com són el romànic, el gòtic o el renaixement, he triat aquesta imatge creada durant el període del Renaixement a la primera meitat del segle XVII perque m'ha cridat l'atenció com estaven disposades les diferents fruites, i el seu color brillant.

És un quadre de Michelle Pace i el nom de l'obra és titula Natura morta amb raïm, figues i carbassa.

 

Dins dels diferents tipus de tècniques que hi ha per pintar quadres, estan les tècniques humides, i aquest quadre està elaborat amb aquest tipus de tècnica, concretament per l'oli sobre tela, que és on es pinta, i s'agafa per un llenç.

Per la disposició de les ombres, crec que en el tipus de llum que s'hi pot observar no sembla que vingui d'un focus en concret sinó que sembla realitzat en un estudi amb llums artificials, per tant, la llum es irreal. 
Predominen els colors calents al primer pla com les tonalitats de grocs, de vermells... que son contrastats pel fons, on hi predominen els colors freds. D'aquesta manera es dona importància al objecte principal de la foto, que són les fruites.

La perspectiva del quadre és lineal, i el punt de fuga es situa al mig, entre el raïm.

Les dimensions del quadre són de 74 x 98,5 cm.

El tema de la obra és una representació de la natura morta.

  

Natura morta amb raïm, figues i carbassa; de Michelle Pace, a principis del segle XVII. La imatge ha sigut extreta de la pàgina web www.mnac.cat

Història de l'art!

Aquest és el blog que fem a història de l'art de l'Institut de Pallejà on mostraré informació sobre museus d'arreu del món. He triat aquesta assignatura perque l'art visual em sembla molt interessant.

Obra Las Meninas, pintada per Diego Velázquez