Definició de vocabulari de l'Antiga Grècia

Mètopa

Una mètopa és una part de pedra, que pot ser rectangular o quadrada, i que ocupa una part del fris d'un entaulament de l'ordre arquitectònic dòric. Acostumava a estar decorada per un baix relleu i era de mabre policromat, és a dir, que estava pintada per colors que avui en dia ja no son conservats degut al pas del temps.

Temple perípter

Un temple és perípter quan està envoltat de columnes en tots els seus costats, és a dir que al voltant de tot l'edifici hi ha una columnata.

Contrapposto

És una paraula usada per indicar quan una estàtua (generalment les de l'Antiga Grècia), amb forma i mida d'una persona, recolza tot el seu pes damunt d'una cama.

Temple amfipròstil

Paraula que s'utilitza per dir quan un temple té una sèrie de columnes tan davant com darrere de l'edifici, però no pels costats. 

Opistòdom

Paraula que s'utilitza per denominar la part de darrere d'un temple, tancada, i que no es comunicava amb la resta de l'edifici.

Tambor

Un tambor es la part que forma part de la cúpula d'un edifici arquitectònic i que te forma d'anell octagonal o cilíndric sobre el qual s'assenta la cúpula per donar-li mes alçada.

Fris

Element de l'entaulament juntament amb l'arquitrau i la cornisa, que és central. Pot ser llis o decorat amb baix relleu. Durant l'ordre dòric, estava decorat amb mètopes i tríglifs.

Cariàtide

Són estàtues de forma humana que compleixen la funció de columna.

Àbac

És una eina pel calcul mental, per a operacions aritmètiques i que consisteix en un marc amb filferros paral·lels on es fan córrer boletes.

Xòanon

Escultura de fusta que es feia durant l'època arcaica de l'Antiga Grècia. Estava vinculada als temples.

Capitell

Part superior d'una columna o d'una pilastra. Durant l'ordre dòric no hi havia decoració, però en la resta d'ordres (jònic i corinti), si que estaven decorats.

Entasi

Zona típica de la columna grega que té un gran diàmetre, per aconseguir una millor visió estètica.

Dòric

Primer ordre arquitectònic de l'Antiga Grècia que va sorgir al segle VII abans de Crist. Es caracteritza per unes columnes poc elaborades i un capitell sense decoració, per l'entaulament format pel fris, l'arquitrau i la cornisa, i per una base formada per.

Àbac

L'acroteri és un element decoratiu de l'arquitectura grega i romana clàssiques que estaven col·locats als extrems o al cim d'un frontó triangular, generalment en forma de palmeta.

Acròpoli

'acròpoli és la part de les ciutats gregues i d'altres civilitzacions, situada al punt àlgid d'un turó, on es construïen edificacions emblemàtiques com ara temples o places de reunió, i en què es reunien personalitats importants de la ciutat, per a actes també importants.

Fust

El fust és la part central de la columna, el tros allargat que li dóna altura i forma. Acostuma a ser cilíndric o quadrat, si bé l'arquitectura moderna contempla columnes de diferents siluetes. El fust pot ser llis o estar ornamentat, usualment amb estries o línies que el recorren. Subjecta el capitell i parteix de la base de la columna i és la part que exerceix la força per suportar el pes dels arcs o del sostre de l'edificació

Orquestra

Espai circular davant del prosceni.


Triglif

El tríglif (τρίγλυφος) és un element arquitectònic del fris a l'ordre dòric, de forma quadrada i situat en l'extrem d'una biga; deu la seva denominació a les tres estries (glifs) que ho recorren en vertical. Alterna amb les mètopes.

Frontó
En arquitectura, un frontó (del llatí frons, 'front'), és el coronament triangular d'una façana –aleshores s'anomena també testera–, d'un pòrtic o d'una finestra. El frontó ens marca els vessants de la teulada. L'espai interior s'anomena timpà.

GArgola
na gàrgola (del francès gargouille > gargouiller 'produir un soroll similar al d'un líquid dins d'un tub', llatí gargărīzo i grec γαργαρίζω 'fer gàrgares') és una part que sobresurt d'una canonada que serveix per a evacuar l'aigua de les teulades.